Els principals errors lexicals dels catalanoparlants en francès (2)

Aquí està la segona part dels errors, generalment degut als falsos amics dels catalanoparlants.

1. És veritat, “pourtant“ s’assembla a “per tan“; tenen, per cert, el mateix origen i en un primer moment significaven el mateix. El que resta actualment és que pourtant“ és sinònim de “cependant“!

Ma voiture est tombée en panne, pourtant j’ai pris le métro.

Ma voiture est tombée en panne, donc j’ai pris le métro.

2. No confongueu “compromis” i “engagement”. Un compromis és un acord en el qual les parts han acceptat unes concessions; és doncs el resultat d’una negociació.

Je ne pourrai pas venir mercredi prochain : j’ai un compromis.

Je ne pourrai pas venir mercredi prochain : j’ai un engagement (ou je suis engagé).

3. “Depuis” no significa “després”! “Depuis” significa “des de”; és “après” que significa “després”.

Depuis, je suis rentré chez moi.

Après, je suis rentré chez moi.

4. La paraula francesa “bizarre” ve de l’espanyol “bizarro”. Però l’espanyol ja no la utilitza, exceptuant a América Llatina (quan de seguida passà del francès a l’anglès, per exemple). “Bizarre” significa “estrany”. “Rare” vol dir “poca quantitat”. Per tant, no es pot fer servir “bizarre” per “rare” i viceversa.

Lui qui est toujours ponctuel, il n’est pas encore arrivé : c’est rare.

Lui qui est toujours ponctuel, il n’est pas encore arrivé : c’est bizarre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Els errors lèxics dels catalanoparlants en francès (1)

Per a un català aprendre una llengua romànica pot oferir avantatges; però també pot ser un inconvenient: algunes paraules de la llengua que s’està aprenent a vegades s’assemblen a les de la seva pròpia llengua, però el seu significat és tanmateix molt diferent! Aquestes paraules o expressions són generalment anomenades els falsos amics. D’altra banda, tothom té tendència a traduir literalment la seva llengua, però això no sempre funciona! Aquests són problemes en què sovint es troben els estudiants catalans de francès llengua estrangera. El mateix que fem en els nostres cursos de francès per a empreses, ens agradaria ara proposar una llista, que no és exhaustiva, dels principals errors lexicals dels catalanoparlants (altres posts seguiran aquest mateix tema).

1. « Espérer » no significa « attendre » i « attendre » no significa « s’occuper de »

 En francès, « espérer » vol dir « tenir l’esperança de » ; en català és « esperar ». El problema és que el verb « esperar » té en català una altra accepció:

 T’esperaré demà a les 15h.

Per traduir aquesta frase, no podeu, malauradament, utilitzar « espérer » però sí « attendre », sinó la vostra frase no seria comprensible per a un francòfon:

Je t’espèrerai demain à 15h.

Je t’attendrai demain à 15h.

2. Per a expressar l’obligació impersonal, els francesos utilitzen el verb « falloir »; això, en principi, no ofereix cap dificultat en particular:

Il faut avoir 18 ans pour pouvoir voter.

Però, per a l’obligació personal, els catalans tendeixen a traduir l’expressió « haver de », el que, malauradament, no té cap sentit en francès.

« He d’anar » no podrà traduir-se par: J’ai de partir

En aquest cas, no teniu cap més opció: el verb que heu d’emprar és « devoir ».

Je dois partir.

3. Posats amb el verb « marcher » , cal recordar que « marcher » significa en francès « col·locar un peu davant de l’altre per desplaçar-se ». Dit d’una altra manera, no podreu traduir « marxar” par « marcher » però sí per « partir ».

Traduint « He de marxar » par « J’ai de marcher », feu un error per partida doble!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,