L’accés a l’ocupació a través del contracte de formació en alternança

A França, prop de 600.000 joves de 15 a 29 anys es troben actualment en contracte de formació en alternança. Aquest sistema de formació inclou una experiència de treball en què la persona en qüestió, el treballador, es forma alternativament en una empresa i en un centre educatiu; això representa nombrosos beneficis tant per al treballador com per a l’empresa.

Aquesta formació accelera la maduresa dels joves i els permet que un 40% d’ells siguin reclutats quan finalitzen el seu contracte (el 60% ho són amb contracte indefinit). Aquest sistema ofereix la possibilitat de provar un candidat en un lloc de treball durant tot el període del contracte; els empresaris veuen amb això i per ells mateixos, la manera de reduir el risc associat a la contractació.

Formació en alternança FrançaAquest règim en alternança pot estar associat amb un contracte de treball específic, bé sigui un contracte d’aprenentatge (per a joves d’entre 16 i 25 anys que vulguin seguir una formació teòrica), o bé un contracte de professionalitat (per a joves 16 a 25 anys i els aturats de més de 26 anys que vulguin obtenir una qualificació). En ambdós casos, el salari varia depenent de l’edat i la certificació a obtenir. També es pot realitzar sota el sistema educatiu com per exemple les escoles de formació professional.

Tot i que els poders públics estan tractant de reforçar la formació en règim en alternança, està menys difosa que en alguns països (per exemple, Alemanya té 1,6 milions de treballadors amb aquest règim).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

L’idioma francès intenta evitar el hiat (2)

Hem vist, fa dues setmanes, que els francesos odiaven pronunciar el hiat d’enllaç i procediments inventats per ells per tal d’evitar-ho explicaven un bon nombre d’« excepcions » gramaticals (generalment incomprensibles per als estudiants de Francès Llengua Estrangera). Evitar el hiat també explica certes deformacions orals, que, tot i que incorrectes, no són menys freqüents en el discurs espontani i familiar:

En principi, Qu’ és la versió del pronom relatiu o interrogatiu Que davant vocal: C’est ce que je dis / C’est ce qu’il fait / Qu’est-il-arrivé ?; però Qu’ es converteix també a l’oral, en la versió del pronom relatiu Qui davant d’una paraula que comenci per vocal: « L’homme qui est arrivé hier » es transforma a l’oral en « L ‘homme qu’est arrivé hier ».

De la mateixa manera, Tu es converteix en T’ davant de vocal: « Tu es arrivé hier ? » / « T’es arrivé hier ? ».

Per descomptat, hi ha molts casos on el hiat no desapareixerà (de tota manera no es poden multiplicar els « trucs » per evitar-ho!), com a « Il a eu » o « Ça a été impossible ». Els francesos, que prefereixen pronunciar les síl·labes formades per una consonant i una vocal (el que representa als seus ulls una regularitat equilibrada i harmoniosa), es veuen obligats a articular síl·labes reduïdes a una vocal: « Il a eu » = i-la-eu (és a dir, vocal/consonant+vocal/vocal).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,