Llar d’infants interempresarial

A França, si les grans empreses tenen la seva pròpia llar d’infants, sovint és més fàcil – i més barat – per a una PIME d’optar per la solució de la llar d’infants interempresarial, creada en col·laboració amb altres empreses dels voltants o de les autoritats locals.

Des de la Llei de finances de 2004, diversos ajuts afavoreixen la creació de les llars d’infants interempresarials. Una plaça costa de mitjana entre 10 i 12.000 euros l’any. D’aquesta quantitat, mitjançant el contracte Enfance-Entreprise, les Caisses d’Allocations Familiales (CAF) -fons de subsidi familiar- es fan càrrec del 50 al 70% d’aquesta quantitat. Aquest ajut es paga directament a l’empresa.

A això s’afegeixen els ajuts fiscals. Les despeses de l’empresa per al funcionament de la llar d’infants són deduïbles dels resultats subjectes a imposició, és a dir, és un estalvi d’uns 3.000 euros. Finalment, és possible aplicar un crèdit fiscal del 25% de la suma no finançada per la CAF (aprox. 750 euros). In fine, el cost per a l’empresa és de l’ordre de 1.500 a 2.000 euros per any i plaça a la llar d’infants. Això correspon aproximadament a 150-200 euros al mes per empleat amb un nen.

Gran avantatge social per al treballador, la guarderia interempresarial també presenta molts interessos per a l’empresari, més enllà de la imatge jove i dinàmica que transmet amb aquest servei de valor afegit. Amb el desenvolupament d’horaris a temps parcial o atípics, resulta cada vegada més complicat per als empleats conciliar treball i vida privada. Proporcionar aquest tipus de servei és sovint un important avantatge competitiu per convèncer a algú que vingui a treballar per a vostè. També és una solució per millorar la igualtat professional entre homes i dones i un actiu important per a la reducció de costos ocults com a retards en l’oficina o l’absentisme.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged

L’oci dels francesos

El cap de setmana, vés a saber per què, dos dels passatemps favorits dels francesos són el bricolatge i la jardineria. Possiblement perquè el somni de molts d’ells –i que realitzen tan aviat com això és possible- és tenir una casa amb un petit jardí i ocupar-se’n amorosament. El seu frenesí és tal que, des de fa diverses dècades, s’ha produït a França una proliferació de revistes i programes de televisió dedicats a la jardineria i al bricolatge.

Bricolatge i jardineria estan tan arrelades en la societat que la població està dividida entre els qui els agrada fer bricolatge / fer jardineria i aquells que no els agrada. Sovint, quan se’ls convida a posicionar-se en una d’aquestes dues ocupacions, veureu que un francès, en el curs de la conversa, sempre acaba dient: “M’encanta la jardineria!” o “No m’agrada fer bricolatge!”

El dissabte, nombrosos francesos es llancen als gran magatzems especialitzats en aquestes dues activitats i allí s’hi poden passar moltes hores. A Espanya, moltes cadenes de grans magatzems de bricolatge, de les quals no direm noms són, per cert, franceses.

Les paraules bricolatge i jardineria vénen del francès. La paraula bricolage està construïda sobre el substantiu d’origen italià bricole, que designava al segle XII un tipus de catapulta. Jardinage ve del gal·loromà hortus gardinus, és a dir “jardí clos”.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,